Des de fa molt temps, les Festes Majors han significat molt pels pobles. Granollers és conegut per les colles de Blancs i Blaus i per la seva festa major amb un toc competitiu. Aquesta competició té el seu origen en l’any 1897, en què dos rajolers, l’hereu Maynou i en Rayo van dividir la ciutat un dilluns de juliol. Van realitzar una competició davant de tots els ciutadans per descobrir qui era capaç de fer més rajoles en el període d’una hora. Aquesta juguesca, preparada pels amics i partidaris d’ambdós rajolers, va aconseguir poder mobilitzar gran part de Granollers.

Els blaus eren els partidaris de l’hereu Maynou i els blancs, d’en Rayo. Després de la juguesca, tot va acabar amb un berenar en el que van participar tant els dos rivals com tots aquells que els van animar.

Aquesta és l’aposta que va crear, al cap de molts anys, la Colla dels Blancs i la Colla dels Blaus de la Festa Major Moderna de Granollers, la qual segueix encara a l’actualitat.

El 1983 es va començar a organitzar la festa com ara la coneixem, els Blancs i els Blaus. El grup de joves organitzadors van trobar el suport institucional en l’Ajuntament i la Regidoria de Cultura i va ser així com es va iniciar la Festa Major competitiva però festiva, amb rivalitat positiva que atrau gran quantitat de gent de dins i de fora de Granollers que fa vint-i-cinc anys que dura.

Pel que fa a la competició, cal destacar que el guanyador de la Festa Major és l’encarregat i té el privilegi d’escollir i portar el pregoner de l’any següent. Aquest pregoner és l’encarregat de fer un discurs en públic a la tarda del dijous de festa major, incitant al poble i a tots els visitants a participar-hi.

El 1983 un grup de joves vinculats a l’Associació de Veïns Sota el Camí Ral, encapçalats per Albert Soler i Carles Lax, entre d’altres, van començar a elaborar un projecte de Festa Major a causa de la falta de participació i la manera com es portaven les Festes de Granollers fins al moment. Van aprofitar, doncs, la juguesca del passat, d’en Rayo i en Maynou, que estava recollida en el llibre Granollers Vila Oberta, de l’escriptor Amador Garrell.

Aquest grup de joves van començar a fer les reunions entre els mesos d’abril i maig del 1983. Els elaboradors del projecte van ser els nous Blaus, que van buscar l’altra meitat, els blancs, iniciada per en Pepus Costa, del GRA, que va trobar gent per a poder crear la Colla.

Portada El 9 Nou, Setembre de 2003. Font: Arxiu Municipal de Granollers

Portada El 9 Nou, Setembre de 2003. Font: Arxiu Municipal de Granollers

Tot i la molt bona intenció per part d’ambdues parts, faltava un suport institucional. I aquest no va trigar a arribar. Després de fer diverses reunions es va presentar la proposta a l’Ajuntament de Granollers. Així doncs, Montserrat Illa, responsable de la Regidoria de Cultura, no va dubtar gens ja que considerava que calia provar-ho perquè més malament de com estaven les Festes de Granollers no podia anar. En aquell mateix moment, doncs, els tres bàndols van començar a incentivar la participació i la captació de membres per les noves colles.

La Festa Major de Granollers sempre ha tingut dues característiques principals. La primera, que ha tingut una base competitiva només festiva, una rivalitat positiva que ha incentivat a la segona característica, la gran afluència de gent durant els dies de festa.

Actualment i des de l’any 1930, la Festa Major granollerina és la setmana de l’últim dijous d’agost a causa d’un acord municipal i després de diverses reunions amb societats locals.

La Festa Major de Granollers sempre ha tingut una gran rivalitat entre ambdues colles participants. Una rivalitat, però, que sempre s’ha basat en la juguesca dels dos rajolers, una competitivitat festiva. A més a més, cal destacar la massiva participació del públic de tota la comarca i, actualment, de la resta del país en aquesta festa, orientada a totes les edats: des dels més petits fins a la gent gran.

Pel que fa a la competició, cal destacar que el guanyador de la Festa Major és l’encarregat i té el privilegi d’escollir i portar el pregoner de l’any següent. Aquest pregoner és l’encarregat de fer un discurs en públic a la tarda del dijous de festa major, incitant al poble i a tots els visitants a participar-hi.